Un cop finalitzada la primera classe de Didàctica del Coneixement del Medi Natural I, el Josep ens va proposar una activitat, la qual ocuparia tot el semestre: cuidar un insecte pla.
En primer moment em va semblar una activitat molt divertida i pròxima a educació infantil, ja que sovint els alumnes han de tenir cura de la mascota de la classe, que pot ser un peix o un altre animal d’un tampany relativament petit. Amb el pas dels dies però, em vaig adonar de la responsabilitat que suposava cuidar l’insecte pal i per tant, necessitava informar-me sobre les seves característiques principals, com per exemple, què menja, quines són les millor condicions per viure, com ha de ser el seu hàbitat, etc.
Així doncs, necessitava complementar i enriquir els meus coneixements inicials sobre els insectes pla. Per tant, puc afirmar que he après, entenen que aprendre consisteix en l’evolució de les idees prèvies per unes altres més properes a les científiques.
A mesura que seguíem treballant tant els insectes pla com altres conceptes relacionats amb el medi natural, el Josep ens oferia escenaris per qüestionar, és a dir, ens plantejava nous reptes, com per exemple com podem diferenciar un mascle d’una femella, o què creiem que passa des de que l’insecte pal menja una fulla fins que expulsa els excrements. Això m’ha portat a seguir buscant informació per aconseguir resoldre els dubtes. D’aquesta manera, el meu coneixement científic en vers els insectes pla, ha anat evolucionant i substituint unes teories per unes altres. Per tant, de mica en mica, he anat elaborant el meu propi coneixement gràcies a la recerca i mitjançant el diàleg amb les meves companyes de classe.
Un cop explicat el procediment que hem seguit a l’aula, penso que queda molt clar que hem portat a terme un aprenentatge per construcció de coneixements. Considero que és una activitat molt enriquidora, a la vegada que m’ha permès entendre millor en què consisteix i quins recursos podem utilitzar per ensenyar les ciències naturals des d’una perspectiva socioconstructivista.
Per últim m’agradaria fer referència a un petit fragment extret de l’article La construcció de coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?, de Jordi Martí:
“Allò que s’espera, doncs, de l’escola és, per una banda, el desenvolupament del pensament científic i, per l’altra, el desenvolupament de la capacitat d’aplicar-lo de manera autònoma i significativa a les situacions en què aquest pugui ser útil”.
Penso que aquest fragment reflecteix molt bé el tipus de treball que portem a terme a les classes de ciències de medi natural, tot valorant els coneixements previs de cada persona i respectant els seus pensaments; a la vegada que anem adquirint nova informació que ens apropa al coneixement científic.
Us presento el nostre insecte pal, es diu Pepito Grillo, tot hi ser una femella!!
