CONFERÈNCIA SOBRE LA SOSTENIBILITAT

L’Escola Bressol i l’Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista?

"La educación ambiental,

en un sentido amplio, incluyendo la concienciación y el entrenamiento,
provee el complemento indispensable de otros instrumentos del manejo ambiental."

N.J. Smith-Sebasto, Ph.D.

Des del meu punt de vista, considero que l’objectiu principal de la conferència era conscienciar-nos, com a futures mestres, de la importància i de la necessitat de treballar i fomentar a les aules una educació per al desenvolupament sostenible. Així doncs, primer de tot m’agradaria definir dos conceptes claus per tal d’iniciar la reflexió amb les idees clares:

- Sostenibilitat[ecol.] Que permet la regeneració dels recursos o del medi.

(Font: http://www.enciclopedia.cat)

- Educació Ambiental: conjunt d’actuacions destinades a augmentar el grau de coneixement i de sensibilitat de la societat envers el medi ambient.

(Font: Diccionari de GESTIÓ AMBIENTAL. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1997. Sèrie Diccionaris Terminològics.)

 

Ara bé, és cert que aquetes definicions són molt generals, però es poden concretar dins de l’àmbit de l’educació, tal i com va fer la conferenciant Rosa M. Tarín. 

A l’escola, l’Educació Ambiental és entesa des d’una perspectiva sociocrítica: procés mitjançant el qual podem aconseguir un futur millor. Des de les aules, i no només les d’infantil, primària, secundària o d’estudis superiors, sinó que també les de l’Escoles Bressol, es poden treballar problemàtiques i fets tant rellevants i actuals com aquest. Així doncs, és un error pensar que no és possible adaptar aquests temes més complexos a les capacitats dels infants d’una Escola Bressol.  És més, el treball que es pugui realitzar en aquestes edats primerenques, ens serveix per garantir una major consciència sobre els fenòmens que es produeixen a la societat.

 Seguint amb aquesta idea, he trobat molt interessant, adjuntar un petit fragment que he trobat en la lectura “La construcció de coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?”, de Jordi Martí. 

Els infants, des de molt petits, disposen de cossos de coneixement sobre aspectes significatius del món. Hi ha molts autors que consideren que constitueixen teories intuïtives que, en la majoria dels casos, tenen una naturalesa implícita.

Per tant doncs, considero molt positiu el fet que la conferència estigués centrada en l’etapa dels zero als tres anys i no pas en edats superiors. 

El contingut de la conferència estava dividit en dos grans blocs. Per una banda, tots aquells aspectes que hem de tenir en compte per aconseguir millorar la qualitat dels espais d’interacció de l’escola, i per l’altra, en quins contextos d’acció hem d’actuar per aconseguir un canvi en la cultura del centre. Així doncs, a més de tenir presents cada un dels elements que integren els dos grans apartats, s’han de tenir en compte la competència científica dels professors, ja que aquests han d’aconseguir desenvolupar la capacitat dels escolars per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir de proves, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix ( PISA, 2000). 

És per aquest motiu que els professors, tal com hem comentat en diferents sessions i en la conferència, han de tenir un domini del saber fer (estratègies d’aprenentatge), sabers (coneixements), saber ser (art de fer d’educadora) i saber estar (cosmovisió, diferents maneres d’entendre les coses).

 

Per tant, només així és com podrem aconseguir fomentar una educació per a la sostenibilitat a les aules.

De la conferència també m’agradaria destacar el fet que es van tractar diferents temes, de manera més o menys directe, molt relacionats amb l’assignatura. Per exemple, es va fer referència als models socioconstructivista i descobriment per l’aprenentatge de les ciències, i en concret per treballar la sostenibilitat amb els infants. Per tant, m’agrada veure com molts dels coneixements teòrics explicats a l’aula són aplicables i tenen un ús pràctic. A més, moltes de les pràctiques que portem a terme al laboratori estan basades en aquests models, com per exemple la cura de l’insecte pal o l’experimentació de la poma. Així doncs, estem relacionant tots els treballs que realitzem a l’assignatura i, personalment, m’ajuden a entendre i a prendre consciència de tot allò que es pot treballar amb els infants a partir de la ciència (naturals i socials).  

També vull remarcar que la conferenciant, a més d’explicar-nos en què consisteix l’educació per la sostenibilitat, ens va oferir recursos, aspectes que hem de tenir en compte per portar-la a terme i l’explicació d’alguns projectes que ja es realitzen en l’actualitat. Considero, doncs que ha estat molt positiu ja que s’han tingut en compte tant la part teòrica com la part pràctica.

Abans d’acabar, m’agradaria mostrar-vos algunes fotografies del campus de la universitat. Aquesta ha estat la imatge i el panorama que ens hem trobar aquest matí quan hem arribat. Penso que les imatges parlen per si soles i per tant, no és necessari descriure-les.  Recomano que us atureu un moment a mirar-les i reflexioneu sobre diferents temes, no només de la sostenibilitat.

- Quina societat estem construint?
 
- Què deuen pensar els infants dels adults quan veuen imatges com aquestes?
 - Quins valors socials i culturals estem transmetent a les futures generacions?
 - Qui són els culpables o responsables que es produeixin situacions com aquestes?
 - Quins canvis ens hem de plantejar a l’educació com a futures educadores?