L'ESPAI A EDUCACIÓ INFANTIL

Abans de començar amb la reflexió sobre el concepte d’espai, penso que és important tenir clar quin és el seu significat:

ESPAI [ espacio (castellà), space, room, item, (anglès)]

[filos] Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició.

Font: http://www.enciclopedia.cat

ESPAI

1 1 m. [LC] [FS] [FIA] Extensió contínua que conté tots els objectes sensibles i dins la qual aquests poden canviar de posició. L’espai és divisible a l’infinit. 1 2  [FIA] [FIF] espai còsmic Espai que hi ha més enllà de l’atmosfera terrestre. 1 3  [FIA] [FIF] espai planetari Espai que conté els plans de les òrbites que fan els planetes entorn del Sol. 1 4  [FIA] [FIF] espai sideral Espai còsmic. 2 1 m. [GG] [AQ] Medi on s’estableixen les relacions entre el sistema físic i l’activitat humana. Espai lliure. Espai natural protegit. 2 2  [SO] [PO] [GG] [AN] espai vital a) Superfície que cal a un grup, un poble, una nació, etc., per a poder viure amb les necessitats bàsiques satisfetes. 2 2  [SO] [PS] espai vital b) Camp psicològic que comprèn l’individu i el seu entorn. 3 1 m. [LC] Porció d’espai. Plantar els arbres deixant espais iguals de l’un a l’altre. Tant d’espai com hi ha d’ací allà. 3 2 m. [LC] Interval entre dos o més objectes, buit de cossos sòlids. Resta un bon espai per a posar-hi els llibres. Cal deixar un espai entre les paraules d’un escrit. 3 3 m. [MU] Interlínia en el pentagrama o el tetragrama. 3 4 m. [AQ] Extensió relativa a l’obra arquitectònica.

Font: http://dlc.iec.cat

 

Les dues definicions ens presenten una visió força semblant sobre el concepte d’espai, ja que ambdues li atribueixen característiques com la condició d’infinit, continu i que en ell hi trobem tot el conjunt d’objectes existents.  En cap cas però, es fa referència a la idea de complexitat relacionada amb les diferents interpretacions de l’espai en funció del punt de vista o la posició que es trobi una persona. Crec que aquest és un aspecte fonamental a treballar amb els infants, ja que sovint crea confusions. Per aquest motiu he pensat que seria interessant adjuntar aquesta fotografia ja que representa de manera molt clara la subjectivitat del concepte espai.

Cada infant construeix i representa l’espai en funció de les seves experiències, però a la vegada han d’entendre que aquesta no és la única visió possible, sinó que la dels seus companys també és vàlida, i per tant s’ha de respectar. 

Per treballar aquest aspecte sobre l’espai seria interessant que els infants elaboressin un dibuix d’un lloc concret, com per exemple el pati de l’escola o del parc més pròxim al centre, amb la particularitat que cada un d’ells es situï en un punt diferent. Després a l’aula cada una d’ells explicaria el seu dibuix i així, entre tots, veurien com un mateix espai, així com també els objectes que hi trobem, es poden representar de diferents perspectives.

 

 Perquè els infants aprenguin a situar-se en l’espai i a assimilar  la idea anteriorment explicada, és necessari delimitar l’espai (encara que sabem que aquest és il·limitat). Resulta molt difícil treballar el concepte d’espai sense establir uns límits ja que pràcticament és impossible abarcar la seva totalitat. Un exemple d’activitat per treballar aquest aspecte consisteix en que cada infant dibuixi al terra o bé en un full, el contorn de la seva sabata. D’aquesta manera comprendran el concepte límit, així com també els hi permetrà entendre, de manera molt gràfica, l’espai que ocupen,  en aquest cas dins de l’aula.

Per últim afegir que penso que és important que els infants coneguin tot aquell conjunts d’estratègies que utilitzem els adults per treballar l’espai, com per exemple: les comparacions (això és més gran que... o respecte...), els punts cardinals (nord, sud, est i oest), estris de mesura que es donen un resultat numèric (la cinta mètrica), els meridians, entre d’altres. Això els ajudarà a comprendre millor aquest concepte.

...EL PAS DEL TEMPS...

Imaginem-vos la situació en la que un nen li pregunta al seu avi:

Què és el temps avi?

Nen: té una ment plena de curiositats per aprendre i conèixer el món que l’envolta.

Avi: porta una gran maleta plena d’experiències de la vida.

 

Segurament us heu fet aquesta pregunta varies vegades i en poques ocasions heu trobat una resposta prou convincent que us ajudi a comprendre què és o perquè és així. Aquesta dificultat, principalment recau en el fet que el temps no és vivencial com l’espai, és abstracte i existeix però no el veiem.  Per tant doncs, el temps és un concepte molt complex, però tot i això hem de ser capaços, com a docents, de treballar-lo amb els infants.

A més de les característiques anteriorment anomenades, cal afegir que el temps és molt subjectiu, és a dir, no tothom el percep de la mateixa manera. Així doncs, una persona pot viure un període de temps concret de manera intensa i apassionant, mentre que una altra, pot considerar-lo etern*, pesat. Aquesta interpretació sovint també està influenciada per l’activitat que estiguem realitzant en aquest moment així com també pel nostre estat emocional.

Tornat a la pregunta del principi (què és el temps avi?) Què creieu que li podria contestar l’avi al seu net?

La imatge penso que reflecteix molt bé el pas del temps, i per tant, el fet d’enumerar les diferències físiques més visibles entre cada un d’ells seria un bon recurs per introduir el tema. La conclusió podria ser:

Pas del temps = les persones canvien

És cert que aquest no és l’únic mètode que podem utilitzar per treballar el temps amb els infants, però he pensat que seria interessant plantejar el tema des d’aquest punt de vista. Això m’ha permès identificar-me amb el nen i comprendre la situació tant complexa que ha d’afrontar. Per tant, considero que els adults són els encarregats de proporcionar eines, instruments i oferir situacions riques les quals permetin als infants construir la seva concepció sobre el temps.

Tampoc no ens podem oblidar que aquest aprenentatge ha de partir de les experiències dels infants, és a dir, hem de tenir en compte els seus coneixements inicials sobre el tema, per tal de saber quins aspectes s’han de potenciar amb més força.

La conversa amb l’avi permet treballar els tres tipus de temps que existeixen:

         - El temps viscut

         - El temps social

         - El temps històric

L’infant podrà establir semblances i diferències entre el seu temps personal i el de l’avi, a la vegada que podrà entendre que cada persona té una percepció diferent del temps i així anar trencant de manera progressiva amb la perspectiva egocèntrica (temps viscut). A més, el nen s’adonarà que tot i les diferències, els dos comparteixen un temps, i que mentre ells parlen, al seu voltant succeeixen moltes coses que els i influeixen de manera més o menys directe (temps social). Per últim, tal i com he anomenat al principi, l’avi és una persona amb un gran nombre d’experiències i que ha viscut al llarg dels anys un grapat d’històries que poden ajudar  a l’infant a comprendre com era el passat (temps històric).

Un altre recurs que podem utilitzar per treballar tant el temps com també l’espai, són els contes. La narració d’una història, en la qual hi intervenen una sèrie de personatges, obliga als infants a situar-se en un temps i un espai abstractes, és a dir, no presents en aquest moment. A seria interessant que durant l’explicació del conte o bé en la parla diària de l’aula, s’utilitzessin paraules relacionades amb el temps, com per exemple: ahir, avui, demà, fa molt temps, de seguida, ara, mai, d’hora, tard, després, abans, durant, a vegades, de tant en tant, sovint, mai, sempre, etc.

Per últim us adjunto un poema que he trobat i que crec que és molt interessant ja que resumeix molt bé la idea del pas del temps. El poema es titula “El Temps”, de Joan Brossa.

 

"EL TEMPS"

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

                                             Joan Brossa

* Entès com una situació llarga, com si el temps no passés, i no pas com la condició de “per sempre”.

FER I PENSAR: LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT

Una de les aportacions més importants de la investigació didàctica ha estat, sens dubte, el reconeixement de la importància de les idees dels nens i les nenes en el procés d’aprenentatge de la ciència.

Lluny de considerar l’alumnat com una ment en blanc, sabem que és capaç de construir-se representacions dels objectes i fenòmens que se li proposa estudiar, explicacions sobre el funcionament de les coses i atribucions de significat a termes científics d’ús habitual i, a més, reconeixem el valor d’aquestes idees.

Jordi Martí (2006)

Fragment extret de lectura Perspectiva escolar 343, La vida en una col i altres històries.

Crec que és una bona opció començar la reflexió sobre el Fer i el Pensar a Educació Infantil amb un esquema que recull moltes de les idees claus que hem tractat al llarg de les classes de Didàctica del Coneixement del Medi Natural, juntament amb un petit fragment de la lectura. El motiu pel qual he decidit iniciar així el comentari és, per una banda, perquè això m’ajuda a tenir les idees clares, ordenades i a la vegada a reconèixer les relacions entre aquestes. Per altra banda, penso que l’esquema i l’escrit es complementen entre ells, aconseguint així un resum més concret tant de la classe com també del contingut de la matèria. 

A la part central de l’esquema hi podem veure les paraules FER i PENSAR, entenent que aquestes deriven de dues de les concepcions possibles sobre com entendre l’aprenentatge de les ciències. Crec que aquesta relació és encertada pel següent motiu:

FER = viure una experiència (coneixements inicials dels infants)

PENSAR = continguts teòrics, proporcionats per l’adult (professor)

APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT = es dona molta importància al treball experimental.

APRENENTATGE PER CONSTRUCCIÓ = cal conèixer les idees prèvies de l’alumnat, introduir les noves, comparar-les, i ajudar a evolucionar-les. És important l’establir relacions entre l’aprenentatge escolar i la vida quotidiana.

Així doncs, podem veure que cada un dels aprenentatges descrits anteriorment, de manera breu, inclouen en la seva metodologia de treball el Fer i/o el Pensar, i per tant, els podem considerar correctes.

D’aquesta manera queda clar que en la construcció del coneixement i, per tant en l’aprenentatge, són necessàries les experiències viscudes per cada un dels alumnes, juntament amb el suport d’una base teòrica. Això permetrà als infants donar una resposta més científica i comprendre tot allò que passa al seu voltant, mitjançant la construcció de models. Cal destacar que aquests models evolucionaran amb el pas del temps, i per tant, s’aproximaran cada vegada més al pensament científic adult. Això serà possible gràcies al creixement i desenvolupament dels infants. 

Tot això serà factible si agafem com a punt de partida la idea que s’exposa en el fragment de la lectura seleccionat, entenent que els infants són capaços de exposar les seves interpretacions sobre els fenòmens que es produeixen al seu voltant. Per tant, cada nen i nena parteix d’uns coneixements inicials, el quals s’han de valorar, conèixer i considerar-los com l’inici de tot aprenentatge. Aquesta idea també queda recollida en la definició de l’aprenentatge per construcció.

Per últim, només afegir que durant els últims anys s’ha produït un canvi important en l’aprenentatge de les ciències, ja que actualment estem evolucionant cap a mètodes més sociocrítics en els quals es produeix aprenentatge gràcies a l’experimentació, l’observació, la formulació de preguntes, la recerca, bases teòriques, la representació, la conversa... Només així és com aconseguirem que es produeixin aprenentatges significatius pels nostres infants.

                                                                     Infants utilitzant safates d'experimentació

                                                                     Aprenentatge de les ciències naturals mitjançant d’un 
                                                                           mètode experimental i inductiu. Escola Mas Maria