...EL PAS DEL TEMPS...

Imaginem-vos la situació en la que un nen li pregunta al seu avi:

Què és el temps avi?

Nen: té una ment plena de curiositats per aprendre i conèixer el món que l’envolta.

Avi: porta una gran maleta plena d’experiències de la vida.

 

Segurament us heu fet aquesta pregunta varies vegades i en poques ocasions heu trobat una resposta prou convincent que us ajudi a comprendre què és o perquè és així. Aquesta dificultat, principalment recau en el fet que el temps no és vivencial com l’espai, és abstracte i existeix però no el veiem.  Per tant doncs, el temps és un concepte molt complex, però tot i això hem de ser capaços, com a docents, de treballar-lo amb els infants.

A més de les característiques anteriorment anomenades, cal afegir que el temps és molt subjectiu, és a dir, no tothom el percep de la mateixa manera. Així doncs, una persona pot viure un període de temps concret de manera intensa i apassionant, mentre que una altra, pot considerar-lo etern*, pesat. Aquesta interpretació sovint també està influenciada per l’activitat que estiguem realitzant en aquest moment així com també pel nostre estat emocional.

Tornat a la pregunta del principi (què és el temps avi?) Què creieu que li podria contestar l’avi al seu net?

La imatge penso que reflecteix molt bé el pas del temps, i per tant, el fet d’enumerar les diferències físiques més visibles entre cada un d’ells seria un bon recurs per introduir el tema. La conclusió podria ser:

Pas del temps = les persones canvien

És cert que aquest no és l’únic mètode que podem utilitzar per treballar el temps amb els infants, però he pensat que seria interessant plantejar el tema des d’aquest punt de vista. Això m’ha permès identificar-me amb el nen i comprendre la situació tant complexa que ha d’afrontar. Per tant, considero que els adults són els encarregats de proporcionar eines, instruments i oferir situacions riques les quals permetin als infants construir la seva concepció sobre el temps.

Tampoc no ens podem oblidar que aquest aprenentatge ha de partir de les experiències dels infants, és a dir, hem de tenir en compte els seus coneixements inicials sobre el tema, per tal de saber quins aspectes s’han de potenciar amb més força.

La conversa amb l’avi permet treballar els tres tipus de temps que existeixen:

         - El temps viscut

         - El temps social

         - El temps històric

L’infant podrà establir semblances i diferències entre el seu temps personal i el de l’avi, a la vegada que podrà entendre que cada persona té una percepció diferent del temps i així anar trencant de manera progressiva amb la perspectiva egocèntrica (temps viscut). A més, el nen s’adonarà que tot i les diferències, els dos comparteixen un temps, i que mentre ells parlen, al seu voltant succeeixen moltes coses que els i influeixen de manera més o menys directe (temps social). Per últim, tal i com he anomenat al principi, l’avi és una persona amb un gran nombre d’experiències i que ha viscut al llarg dels anys un grapat d’històries que poden ajudar  a l’infant a comprendre com era el passat (temps històric).

Un altre recurs que podem utilitzar per treballar tant el temps com també l’espai, són els contes. La narració d’una història, en la qual hi intervenen una sèrie de personatges, obliga als infants a situar-se en un temps i un espai abstractes, és a dir, no presents en aquest moment. A seria interessant que durant l’explicació del conte o bé en la parla diària de l’aula, s’utilitzessin paraules relacionades amb el temps, com per exemple: ahir, avui, demà, fa molt temps, de seguida, ara, mai, d’hora, tard, després, abans, durant, a vegades, de tant en tant, sovint, mai, sempre, etc.

Per últim us adjunto un poema que he trobat i que crec que és molt interessant ja que resumeix molt bé la idea del pas del temps. El poema es titula “El Temps”, de Joan Brossa.

 

"EL TEMPS"

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

                                             Joan Brossa

* Entès com una situació llarga, com si el temps no passés, i no pas com la condició de “per sempre”.