Què és un conte?
No deixa de ser una pregunta força comuna i a la vegada complexa i subjectiva. Permet múltiples respostes, totes elles certes i acceptables, ja que cada persona té una concepció diferent sobre el conte, i en gran part això es deu a les seves experiències personals, a la utilitat que li atribueix o al coneixement d’autors i bibliografia. Tot i això, en aquestes definicions hi trobem similituds que ens ajuden a construir un idea més o menys clara sobre què és un conte.
L’enciclopèdia catalana defineix el conte com:
[lit] Narració, generalment breu, d'un fet o d'una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc. (http://www.enciclopedia.cat)
En aquest cas, la definició no ens aporta cap tipus d’informació sobre els personatges que hi poden aparèixer, sobre les diferències o semblances amb altres gèneres literaris, com per exemple la novel·la, sobre els destinataris, ni tampoc anomena cap exemple de conte. Tot i aquestes ambigüitats penso que continua sent una definició vàlida i completament respectable. Així doncs, aquesta és una mostra de la complexitat del concepte.
Una altra definició interessant:
(Del lat. computus); sust. m. 1. Relación de un suceso: se marchó sin terminar el cuento de su viaje a Lisboa. 2. Breve narración literaria, oral o escrita, de una historia ficticia ideada con un fin moral o meramente creativo: soy un gran degustador de los cuentos de Chéjov. 3. Embuste, engaño, patraña: algunas sectas son un cuento para sacar dinero a los cándidos. 4. Cotilleo infamante que se cuenta para indisponer a dos personas: no soporto los cuentos que chismorrean las vecinas. (http://www.enciclonet.com)
A diferència de la primera, en aquest cas si que s’inclouen exemples que completen la definició i ajuden a situar la paraula dins d’un context. A més, es fa referència a les formes de transmissió.
I una última definició molt més filosòfica i emotiva que les dues anteriors:
Parlar d’un conte és endinsar-se en una de les reserves naturals de personalitat més acusada dins el gran parc temàtic de la literatura. És un territori que limita, d’una banda, amb la poderosa germana “la novel·la”, i de l’altra, amb la diàspora que omple el calaix de sastre de la “narrativa curta” i que sovint li amenaça la independència, amb confusions innecessàries.
Grau, Isidre, L’arquitectura del conte.
Dins l’aula el conte és una eina educativa la qual ens permeten somiar, viatjar, imaginar, representar i compartir moltes aventures amb els seus personatges. Però sobretot, el seu grau de reconeixement recau en la funció transmissora de valors (compartir, estimar, respectar, pautes de conducta, companyia, desigualtats, col·laboració, etc.) que ajuden a l’infant a ser coneixedor de la cultura a la qual pertany i integrar-lo a la societat. Per tant, els contes es poden considerar itineraris d’aprenentatge.
Així doncs, s’acostuma a tenir molt clares les qualitats positives dels contes, considerant-los recursos que enriqueixen el desenvolupament i el creixement de les persones. Tot i això, penso que és important, i encara més en el cas dels docents, saber fer una bona selecció dels contes. És a dir, tenir criteris a l’hora d’escollir quins són els contes que es volen treballar amb els infants a l’aula i sobretot, justificar-ne la tria.
Abans d’explicar un conte als infants, és imprescindible que el mestre el treball uns dies abans, per tal de conèixer les seves característiques, saber quins són els punts forts i memoritzar-lo, encara que considero que no ha de ser de manera literal. Això aportarà seguretat al mestre.
A més de la selecció i la preparació del conte, és necessari que el mestre desenvolupi habilitats comunicatives, per tal de mantenir l'atenció dels infants al llarg de tota la narració, s'assegurar-nos que el missatge s'ha transmès i entès correctament i per assolir els objectius inicials. Penso que és tant important la qualitat del conte com les tècniques i recursos que utilitzem per explicar-lo, ja que el fet adquirir un ritme de parla poc adequat, una manca de vocalització, poca expressivitat gestual i facial o no crear intriga durant la narració, farà perdre la qualitat del conte i per tant, l'interès dels infants.
Tampoc podem oblidar una altra gran finalitat dels contes com és la de potenciar la lectura als infants, és a dir, els contes no només serveixen per presentar i donar a conèixer nous temes, sinó també suposen un recurs molt útil per apropar la lectura als infants i despertar la seva curiositat.
Per últim us adjunto un enllaç on hi podeu trobar un bon grapat de contes, alguns més populars i tradicionals que d’altres, però amb la peculiaritat que s’expliquen utilitzen tècniques artístiques molt originals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada