divendres, 9 de desembre del 2011

HI HAVIA UNA VEGADA...

Què és un conte?

No deixa de ser una pregunta força comuna i a la vegada complexa i subjectiva. Permet múltiples respostes, totes elles certes i acceptables, ja que cada persona té una concepció diferent sobre el conte, i en gran part això es deu a les seves experiències personals, a la utilitat que li atribueix o al coneixement d’autors i bibliografia. Tot i això, en aquestes definicions hi trobem similituds que ens ajuden a construir un idea més o menys clara sobre què és un conte. 


L’enciclopèdia catalana defineix el conte com: 

[lit] Narració, generalment breu, d'un fet o d'una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc. (http://www.enciclopedia.cat)
En aquest cas, la definició no ens aporta cap tipus d’informació sobre els personatges que hi poden aparèixer, sobre les diferències o semblances amb altres gèneres literaris, com per exemple la novel·la, sobre els destinataris, ni tampoc anomena cap exemple de conte. Tot i aquestes ambigüitats penso que continua sent una definició vàlida i completament respectable. Així doncs, aquesta és una mostra de la complexitat del concepte. 


Una altra definició interessant:

(Del lat. computus); sust. m. 1. Relación de un suceso: se marchó sin terminar el cuento de su viaje a Lisboa. 2. Breve narración literaria, oral o escrita, de una historia ficticia ideada con un fin moral o meramente creativo: soy un gran degustador de los cuentos de Chéjov. 3. Embuste, engaño, patraña: algunas sectas son un cuento para sacar dinero a los cándidos. 4. Cotilleo infamante que se cuenta para indisponer a dos personas: no soporto los cuentos que chismorrean las vecinas. (http://www.enciclonet.com)

A diferència de la primera, en aquest cas si que s’inclouen exemples que completen la definició i ajuden a situar la paraula dins d’un context. A més, es fa referència a les formes de transmissió.
 

I una última definició molt més filosòfica i emotiva que les dues anteriors:



Parlar d’un conte és endinsar-se en una de les reserves naturals de personalitat més acusada dins el gran parc temàtic de la literatura. És un territori que limita, d’una banda, amb la poderosa germana “la novel·la”, i de l’altra, amb la diàspora que omple el calaix de sastre de la “narrativa curta” i que sovint li amenaça la independència, amb confusions innecessàries.
Grau, Isidre, L’arquitectura del conte.



Dins l’aula el conte és una eina educativa la qual ens permeten somiar, viatjar, imaginar, representar i compartir moltes aventures amb els seus personatges. Però sobretot, el seu grau de reconeixement recau en la funció transmissora de valors (compartir, estimar, respectar, pautes de conducta, companyia, desigualtats, col·laboració, etc.) que ajuden a l’infant a ser coneixedor de la cultura a la qual pertany i integrar-lo a la societat. Per tant, els contes es poden considerar itineraris d’aprenentatge.

Així doncs, s’acostuma a tenir molt clares les qualitats positives dels contes, considerant-los recursos que enriqueixen el desenvolupament i el creixement de les persones. Tot i això, penso que és important, i encara més en el cas dels docents,  saber fer una bona selecció dels contes. És a dir, tenir criteris a l’hora d’escollir quins són els contes que es volen treballar amb els infants a l’aula i sobretot, justificar-ne la tria.

Abans d’explicar un conte als infants, és imprescindible que el mestre el treball uns dies abans, per tal de conèixer les seves característiques, saber quins són els punts forts i memoritzar-lo, encara que considero que no ha de ser de manera literal. Això aportarà seguretat al mestre.

A més de la selecció i la preparació del conte, és necessari que el mestre desenvolupi habilitats comunicatives, per tal de mantenir l'atenció dels infants al llarg de tota la narració, s'assegurar-nos que el missatge s'ha transmès i entès correctament i per assolir els objectius inicials. Penso que és tant important la qualitat del conte com les tècniques i recursos que utilitzem per explicar-lo, ja que el fet adquirir un ritme de parla poc adequat, una manca de vocalització, poca expressivitat gestual i facial o no crear intriga durant la narració, farà perdre la qualitat del conte i per tant, l'interès dels infants. 



Tampoc podem oblidar una altra gran finalitat dels contes com és la de potenciar la lectura als infants, és a dir, els contes no només serveixen per presentar i donar a conèixer nous temes, sinó també suposen un recurs molt útil per apropar la lectura als infants i despertar la seva curiositat. 

Per últim us adjunto un enllaç on hi podeu trobar un bon grapat de contes, alguns més populars i tradicionals que d’altres, però amb la peculiaritat que s’expliquen utilitzen tècniques artístiques molt originals.








dimarts, 6 de desembre del 2011

MOU-TE!


Moving, all the people moving, one move for just one dream.
We see moving, all the people moving, one move for just one dream.

Tiempos de pequeños movimientos...movimientos en reacción.
Una gota junto a otra hace oleajes, luago mares...océanos.
Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión.
Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución.

Moving, all the people moving, one move for just one dream.
We see moving, all the people moving, one move for just one dream.

Escucha la llamada de "Mama Tierra", cuna de la creación.
Su palabra es nuestra palabra, su "quejío" nuestra voz.
Si en lo pequeño está la fuerza, si hacia lo simple anda la destreza.
Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber.

Moving, all the people moving, one move for just one dream.
We see moving, all the people moving, one move for just one dream...

Avui hem començat la classe de didàctica del coneixement del medi natural amb el visionat del videoclip de la cançó: “Moving”, Macaco.

Ja fa temps que conec aquesta cançó, ja que Dani Carbonell, més conegut amb el nom artístic Macaco, va publicar l’àlbum Puerto Presente l’any 2009 on hi apareix aquest tema. Tot i això però, fins el dia d’avui no havia prestat atenció al contingut de la lletra, a entendre el seu significat, i encara menys, a fer-ne una interpretació.


El tema central d’aquesta reflexió però no és valorar si la meva perspectiva sobre la cançó és correcte, ja que no podem oblidar que tota interpretació o visió de les coses són igual de certes i respectables, sempre i quan aquestes estiguin argumentades; sinó relacionar el missatge de la cançó amb el contingut i les activitats de l’assignatura. Així doncs, anirem per parts per tal d’aconseguir descobrir el contingut que s’amaga entre les frases de la cançó.


 
TÍTOL
“Moving”, que en català significa mou-te. És un títol breu però amb molta força. Des del meu punt de vista té una connotació de participació, actuació, dinamisme, activitat, mobilitzar-se, agitació.... Paraules que em fan pensar amb la necessitat de crear una societat amb uns valors i uns principis ètics propis, que sigui capaç de reaccionar davant les injustícies del món i que lluiti per aconseguir tot allò que es proposi.

Ara bé, si ho relacionem amb l’activitat de la gimcana, penso que “moving” es refereix a la necessitat d’interactuar amb el món que ens envolta, per tal de conèixer quines són les seves característiques, i en el cas de l’educació, com el podem utilitzar com a recurs per treballar el currículum. Així doncs, conèixer i utilitzar el context més pròxim a l’escola ens ajudarà a construir aprenentatges significatius, els quals sempre han de tenir com a punt de partida les experiències i vivències dels infants amb aquest entorn. Així aconseguirem que les petites coses adquireixin un gran valor. Tal com diu Paulo Coelho, novel·lista, dramaturg i lletrista brasiler “las cosas más simples son las más extraordinarias”.

Respecte a aquest tema m’agradaria destacar el poc valor que les escoles atribueixen a l’entorn, encara que sabem que aquest ens ofereix un gran nombre de possibilitats. Així doncs, en la majoria dels casos els aprenentatges es realitzen a l’aula com si aquesta estigués aïllada del món i per tant, sense establir relacions amb tot allò que ens rodeja i que en definitiva, ens influeix de manera directe en la nostra manera de ser.

Des de la meva experiència, considero que l’entorn va perdent protagonisme en els aprenentatges en les etapes educatives superiors. Tot i això, tampoc no recordo haver realitzat gaires activitats semblants a la gimcana durant el període d’educació infantil i primària.

 
TORNADA
La tornada és aquella part que es va repetint al llarg d’una cançó i que sovint, inclou el missatge principal que es vol transmetre. En aquest cas, la tornada no deixa de ser una prolongació del títol ja que reforça la idea explicada en l’apartat anterior.
 
PRIMERA ESTROFA
És una gran metàfora, la qual ens diu que si sumem cada una de les petites actuacions que fa una persona podem aconseguir un gran moviment, una gran força que es permetrà assolir allò que ens proposem. Per tant, és necessari una mobilització conjunta per aconseguir canviar aquells aspectes de la societat que pensem que ataquen a la integritat de les persones.


SEGONA ESTROFA
Penso que en aquesta part l’autor ens vol transmetre la necessitat de despertar les consciències de les persones perquè aquestes s’adonin de tot allò que succeeix al seu voltant. Per tant, rebutja la idea d’ignorància i de no plantar cara al món.

“Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”

origen. Moment de la naixença d'una cosa, el seu començament.

saber. [filos] Coneixement o conjunt de coneixements que, mitjançant la comprovació
i una adequada sistematització, donen lloc a la ciència.

saber. [saber (castellà), to know (anglès)]. Conèixer completament, tenir coneixença
que (una cosa) és, s'ha esdevingut, per la informació que hom en té.


Partint d’aquestes definicions, penso que en molts casos tornar a l’origen ens pot servir per començar de nou, és a dir, situar-te una altra vegada al punt de partida per tal tornar a començar el camí, però intentant no cometre els mateixos errors que el passat. Per tant, considero el saber com les experiències viscudes que t’ajuden a madurar i a créixer com a persona i que em serviran per seguir avançant i assolir els meus propòsits.
Ara bé, si em situo en una perspectiva més científica, penso que l’aprenentatge de les ciències mitjançant el mètode de descobriment, en el qual s’obtenen els coneixements principalment a través de l’experimentació i l’observació, no es pot considerar del tot vàlid aquest enunciat. Així doncs, no obtindrem el saber si retrocedim fins al naixement d’una cosa, sinó que utilitzarem aquesta base de coneixements per seguir avançant en l’aprenentatge.  





dissabte, 26 de novembre del 2011

CONFERÈNCIA SOBRE LA SOSTENIBILITAT

L’Escola Bressol i l’Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista?

"La educación ambiental,
en un sentido amplio, incluyendo la concienciación y el entrenamiento,
provee el complemento indispensable de otros instrumentos del manejo ambiental."
N.J. Smith-Sebasto, Ph.D.

Des del meu punt de vista, considero que l’objectiu principal de la conferència era conscienciar-nos, com a futures mestres, de la importància i de la necessitat de treballar i fomentar a les aules una educació per al desenvolupament sostenible. Així doncs, primer de tot m’agradaria definir dos conceptes claus per tal d’iniciar la reflexió amb les idees clares:

- Sostenibilitat[ecol.] Que permet la regeneració dels recursos o del medi.

- Educació Ambiental: conjunt d’actuacions destinades a augmentar el grau de coneixement i de sensibilitat de la societat envers el medi ambient.
(Font: Diccionari de GESTIÓ AMBIENTAL. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1997. Sèrie Diccionaris Terminològics.)

 
Ara bé, és cert que aquetes definicions són molt generals, però es poden concretar dins de l’àmbit de l’educació, tal i com va fer la conferenciant Rosa M. Tarín. 

A l’escola, l’Educació Ambiental és entesa des d’una perspectiva sociocrítica: procés mitjançant el qual podem aconseguir un futur millor. Des de les aules, i no només les d’infantil, primària, secundària o d’estudis superiors, sinó que també les de l’Escoles Bressol, es poden treballar problemàtiques i fets tant rellevants i actuals com aquest. Així doncs, és un error pensar que no és possible adaptar aquests temes més complexos a les capacitats dels infants d’una Escola Bressol.  És més, el treball que es pugui realitzar en aquestes edats primerenques, ens serveix per garantir una major consciència sobre els fenòmens que es produeixen a la societat.

 Seguint amb aquesta idea, he trobat molt interessant, adjuntar un petit fragment que he trobat en la lectura “La construcció de coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?”, de Jordi Martí. 

Els infants, des de molt petits, disposen de cossos de coneixement sobre aspectes significatius del món. Hi ha molts autors que consideren que constitueixen teories intuïtives que, en la majoria dels casos, tenen una naturalesa implícita.

Per tant doncs, considero molt positiu el fet que la conferència estigués centrada en l’etapa dels zero als tres anys i no pas en edats superiors. 

El contingut de la conferència estava dividit en dos grans blocs. Per una banda, tots aquells aspectes que hem de tenir en compte per aconseguir millorar la qualitat dels espais d’interacció de l’escola, i per l’altra, en quins contextos d’acció hem d’actuar per aconseguir un canvi en la cultura del centre. Així doncs, a més de tenir presents cada un dels elements que integren els dos grans apartats, s’han de tenir en compte la competència científica dels professors, ja que aquests han d’aconseguir desenvolupar la capacitat dels escolars per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir de proves, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix ( PISA, 2000). 

És per aquest motiu que els professors, tal com hem comentat en diferents sessions i en la conferència, han de tenir un domini del saber fer (estratègies d’aprenentatge), sabers (coneixements), saber ser (art de fer d’educadora) i saber estar (cosmovisió, diferents maneres d’entendre les coses).

 
Per tant, només així és com podrem aconseguir fomentar una educació per a la sostenibilitat a les aules.

De la conferència també m’agradaria destacar el fet que es van tractar diferents temes, de manera més o menys directe, molt relacionats amb l’assignatura. Per exemple, es va fer referència als models socioconstructivista i descobriment per l’aprenentatge de les ciències, i en concret per treballar la sostenibilitat amb els infants. Per tant, m’agrada veure com molts dels coneixements teòrics explicats a l’aula són aplicables i tenen un ús pràctic. A més, moltes de les pràctiques que portem a terme al laboratori estan basades en aquests models, com per exemple la cura de l’insecte pal o l’experimentació de la poma. Així doncs, estem relacionant tots els treballs que realitzem a l’assignatura i, personalment, m’ajuden a entendre i a prendre consciència de tot allò que es pot treballar amb els infants a partir de la ciència (naturals i socials).  

També vull remarcar que la conferenciant, a més d’explicar-nos en què consisteix l’educació per la sostenibilitat, ens va oferir recursos, aspectes que hem de tenir en compte per portar-la a terme i l’explicació d’alguns projectes que ja es realitzen en l’actualitat. Considero, doncs que ha estat molt positiu ja que s’han tingut en compte tant la part teòrica com la part pràctica.

Abans d’acabar, m’agradaria mostrar-vos algunes fotografies del campus de la universitat. Aquesta ha estat la imatge i el panorama que ens hem trobar aquest matí quan hem arribat. Penso que les imatges parlen per si soles i per tant, no és necessari descriure-les.  Recomano que us atureu un moment a mirar-les i reflexioneu sobre diferents temes, no només de la sostenibilitat.



- Quina societat estem construint?
 
- Què deuen pensar els infants dels adults quan veuen imatges com aquestes?

 - Quins valors socials i culturals estem transmetent a les futures generacions?
 - Qui són els culpables o responsables que es produeixin situacions com aquestes?
 - Quins canvis ens hem de plantejar a l’educació com a futures educadores?



dilluns, 31 d’octubre del 2011

QUÈ HE APRÈS AMB LA CURA DE L'INSECTE PAL?

Un cop finalitzada la primera classe de Didàctica del Coneixement del Medi Natural I, el Josep ens va proposar una activitat, la qual ocuparia tot el semestre: cuidar un insecte pla.

En primer moment em va semblar una activitat molt divertida i pròxima a educació infantil, ja que sovint els alumnes han de tenir cura de la mascota de la classe, que pot ser un peix o un altre animal d’un tampany relativament petit. Amb el pas dels dies però, em vaig adonar de la responsabilitat que suposava cuidar l’insecte pal i per tant, necessitava informar-me sobre les seves característiques principals, com per exemple, què menja, quines són les millor condicions per viure, com ha de ser el seu hàbitat, etc.
Així doncs, necessitava complementar i enriquir els meus coneixements inicials sobre els insectes pla. Per tant, puc afirmar que he après, entenen que aprendre consisteix en l’evolució de les idees prèvies per unes altres més properes a les científiques.

A mesura que seguíem treballant tant els insectes pla com altres conceptes relacionats amb el medi natural, el Josep ens oferia escenaris per qüestionar, és a dir, ens plantejava nous reptes, com per exemple com podem diferenciar un mascle d’una femella, o què creiem que passa des de que l’insecte pal menja una fulla fins que expulsa els excrements. Això m’ha portat a seguir buscant informació per aconseguir resoldre els dubtes. D’aquesta manera, el meu coneixement científic en vers els insectes pla, ha anat evolucionant i substituint unes teories per unes altres. Per tant, de mica en mica, he anat elaborant el meu propi coneixement gràcies a la recerca i mitjançant el diàleg amb les meves companyes de classe.

Un cop explicat el procediment que hem seguit a l’aula, penso que queda molt clar que hem portat a terme un aprenentatge per construcció de coneixements. Considero que és una activitat molt enriquidora, a la vegada que m’ha permès entendre millor en què consisteix i quins recursos podem utilitzar per ensenyar les ciències naturals des d’una perspectiva socioconstructivista. 

Per últim m’agradaria fer referència a un petit fragment extret de l’article La construcció de coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?, de Jordi Martí:

“Allò que s’espera, doncs, de l’escola és, per una banda, el desenvolupament del pensament científic i, per l’altra, el desenvolupament de la capacitat d’aplicar-lo de manera autònoma i significativa a les situacions en què aquest pugui ser útil”.

Penso que aquest fragment reflecteix molt bé el tipus de treball que portem a terme a les classes de ciències de medi natural, tot valorant els coneixements previs de cada persona i respectant els seus pensaments; a la vegada que anem adquirint nova informació que ens apropa al coneixement científic.



Us presento el nostre insecte pal, es diu Pepito Grillo, tot hi ser una femella!!





diumenge, 30 d’octubre del 2011

RESUM BLOC 1 CIÈNCIES SOCIALS

Ciències Socials

"Elevemos el mundo red"

"Elevemos el mundo red"
Actualment vivim en una societat xarxa, un món complex on tot està interrelacionat,  formant així un gran teixit. Això fa que qualsevol canvi o fet que es produeix en un punt concret del planeta, per petit que sigui, afecta a la resta de països del món. 

Com a ciutadans d’aquest món hem d’aprendre a moure’ns en ell amb certa seguretat, per tant, hem de saber gestionar de manera adequada aquesta complexitat. Entre la nombrosa bibliografia que podem trobar sobre aquest tema, cal destacar “Els set coneixements necessaris per a l’educació del futur”, Edgar Morin. 

Aquest canvi històric cap a una organització social en xarxa s’ha vist impulsat, en gran part, pel desenvolupament de les tecnologies de la informació, les quals permeten una comunicació i intercanvi de dades de manera ràpida a escala mundial. 

Per tant, considero que la imatge resumeix de manera molt clara aquesta idea de societat xarxa, representada per les diferents esferes entrellaçades, tot remarcant la idea de la Teoria de la Complexitat. Un altre aspecte important a destacar de la fotografia, és que aquesta societat està subjectada i a la vegada projectada cap al cel per diferents persones, la qual cosa ens indica que aquesta és la societat del futur, en la qual tots, d’una manera o una altra, hi estem involucrats i en som responsables. 


Web d'on s'ha extret la fotografia:

FONAMENTS DE LES CIÈNCIES SOCIALS: REFLEXIÓ PERSONAL

Ciències Socials
Les ciències socials han estat una assignatura que pràcticament sempre m’ha acompanyat al llarg de tota la meva escolarització, i entenc que hagi estat així ja que permet formar a persones crítiques amb idees clares i coneixedores de les característiques de la societat actual.

Així doncs, després dels temes tractats a classe, considero que les ciències socials ens serveixen per conèixer i analitzar els fets més importants que han succeït al llarg de la història i que ens ajuden i es permeten entendre la configuració del món actual, així com també, prendre consciència sobre les característiques de la societat del futur. A més, també s’inclouen les relacions entre les persones que configuren una societat, ja que influencien en les característiques del món en què vivim.   

Partint doncs d’aquesta idea, considero que la primera sessió, basada en els fonaments de les ciències socials, ha estat molt positiva ja que per una banda hem treballat nous conceptes tot contextualitzant-los i tractant-los des d’un punt de vista diferent, com per exemple la intel·ligència interpersonal, intrapersonal i naturalista. I per altra banda, en nombroses ocasions se’ns ha demanat la nostra participació i reflexió sobre diferents aspectes, com l’educació o la visió del món actual. Això ha fet que hagi estat una classe molt dinàmica i a la vegada rica.

També considero que ha estat fonamental el fet de presentar-nos el tema a tractar a partir de tres preguntes claus: “En quin món vivim?, Com veiem el món? Com el pensem, i Què fem? Com actuem?”, que tot i ser molt ambigües, m’han ajudar a reflexionar, a prendre consciència de la societat que ens envolta i dels canvis que s’han produït amb el pas dels anys. 

Per últim, m’ha agradat conèixer les experiències que ha viscut la nostra professora en el món de l’educació, així com també el camí que ha seguit fins al dia d’avui. Això  m’ha transmès molta confiança i proximitat. A la vegada m’ha fet reflexionar sobre les virtuts que té la professió de mestre, tot destacant algunes de les qualitats que ha de tenir un bon mestre/a. Així doncs, ha estat com una font d’energia per seguir estudiant i formar-me dins d’aquest àmbit.